Emotivitat, sentiments i pensament
Què és la persona? Reflexionarem sobre quins elements configuren la identitat personal i la nostra pròpia singularitat.
Som emocions, passions, sentiments, racionalitat i pensaments.
Però, què és superior, la raó o l’emoció? S’han de controlar les passions? Quina importància té la vida emocional i quina incidència té sobre la vida racional?
Món grec clàssic: es defensa una prevalença de la raó (ànima) per sobre dels sentiments o les passions. Idea de que la ment és superior al cos. Plató (427 – 347 aC).
Les passions com una agitació o pertorbació de l’ànima. La majoria dels filòsofs clàssic demanen el control racional de les passions. Superar la impuresa de les necessitats i dels afectes del cos.
L’estoïcisme demanarà l’absència total de passions (apatia) per poder assolir la felicitat.
Cristianisme: repressió de les passions i veure el cos com a font de pecat. Però la fe també es basa en un sentiment irracional.
Sentiment religiós: emocions vinculades a l’experiència d’allò sagrat (fe, veneració, èxtasi místic...)
Il·lustració: supremacia de la raó (Descartes). A través de la raó podem perfeccionar-nos. La racionalitat ens permet progressar com a civilització.
Allò irracional és vist com a negatiu, ens porten a la violència, la intolerància, les persecucions ideològiques, les guerres, la tirania...
Romanticisme: reivindica la naturalesa enfront de la civilització, la imaginació i la fantasia davant de la raó. Defensa de l’expressió dels sentiments, les emocions i les passions davant del domini de la raó.
Utilitarisme: John Stuart Mill (1806-1873) combina la il·lustració i el romanticisme. Reivindica el valor de la raó per perfeccionar-nos i fer-nos millors i la defensa de la llibertat, la individualitat i la importància dels sentiments i la imaginació.