El projecte filosòfic
Filosofia, l’etimologia de la paraula:
Sofia (saviesa)
Filo de Philéo (amic)
El filòsof seria el que estima o busca l’amistat de la saviesa. És l’aspiració a aconseguir una cosa que no es té. El filòsof per tant, pot ser no és un savi, però és algú que reconeix la seva ignorància i la vol superar. Pretén assolir un coneixement que li manca, per tal d’orientar-se a la vida i per conèixer millor com és ell mateix.
Què significa ser savi? Ho volem ser?
Tenim la necessitat d’entendre, és un desig, això significa que hi ha quelcom que ens fa falta i no tenim. Però d’on prové aquest desig?
Que ens aporta el coneixement?
Preguntes prèvies a respondre:
Com ens trobem d’entrada en el món en el qual naixem?
El món no ens pertany.
Per què aquesta manera originària d’estar en el món ens pot arribar a decebre?
Un món oposat als meus interessos.
Quina actitud nova podem adoptar davant d’aquesta decepció?
Adaptació o rebel·lió.
En quin sentit es posa en joc aquí la nostra llibertat?
Soc lliure de situar-me en aquest món de la manera que cregui més convenient? Quina és aquesta manera? Quina és la millor manera? Aquest és el camí de la filosofia, qüestionar la realitat establerta i buscar encaixar-hi d’alguna manera… o canviar-la.
Com i per què el projecte filosòfic, com a projecte de llibertat, s’enfronta a una pluralitat d’obstacles o problemes i es desplega, per aquest motiu, amb una diversitat de disciplines filosòfiques?
Per això diem que el projecte filosòfic exigeix ser lliures. Lliures per pensar de forma crítica, per prendre les pròpies decisions que ens van constituint i ens situen en el món.
Què és saber?
La filosofia per tant, és un tipus de saber, però, què és el saber? Que significa que jo sé alguna cosa? El saber és un “contacte amb la realitat”, amb la finalitat de distingir-la i entendre-la.
És una aprehensió de la realitat, d’aquesta manera la fem nostra.
Tipus de sabers
Saber comú: el propi de l’actitud natural. Aquell que posem en joc en el nostre dia a dia sense parar-nos a reflexionar-hi.
Saber filosòfic: implica una actitud teòrica, que qüestiona la realitat, implica una reflexió, una mirada atenta a les coses, per tal de veure-les d’una manera diferent i nova. La racionalitat és la seva eina bàsica.
Saber científic: un coneixement que interroga a la realitat, que se n’apropia mitjançant un cert mètode, que busca resultats. La ciència pretén poder fer prediccions, controlar la realitat d’una manera productiva i ens dona un coneixement cert i comprovable, però també revisable, entenedor i objectiu. La racionalitat, l’experimentació i la lògica (matemàtiques) són les seves armes.
Saber artístic: Aquells coneixements dedicats a generar un producte amb una certa intenció estètica. El conjunt de tècniques i habilitats necessàries per tal de produir alguna cosa que va més enllà de la cosa mateixa. Un quadre, com a obra d’art, és alguna cosa més que la seva materialitat, hi ha una certa representació, un contacte amb alguna cosa que el transcendeix.
Saber tècnic: El que ens permet adquirir els procediments necessaris per tal d’executar una determinada tasca o produir algun objecte. És l’aplicació pràctica d’un determinat coneixement. La tècnica és el resultat dels saber que aporta la ciència, la transformació del coneixement en alguna cosa material.
Saber religiós: Aquell fonamentat en la fe i que, per tant, remet a una certa creença irracional amb la que justifica el seu valor.
Què és fer filosofia?
Filosofar és pensar, però no de qualsevol manera, sinó utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa, amb la finalitat d’entendre l’estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.
La filosofia és l’esforç de comprendre bé el món en la seva globalitat per a poder-nos-hi situar i poder-nos-hi orientar d’una forma clara.
És la superació de l’actitud natural per una actitud teòrica. Passem del sentit comú, de les opinions (dóxa) generalitzades i que la majoria admet sense qüestionar, a una posició crítica que posa en dubte tot el que rep, en favor de la recerca d’un coneixement més rigorós i examinat.
Nivells de coneixement
Certesa: coneixement indubtable.
Creença: coneixement del que estic més o menys convençut.
Intuïció: coneixement amb poc fonament.
Dubte: coneixement sobre la incertesa del que sé.
Pregunta: com sé el que sé?
Actitud teòrica
L’actitud teòrica sorgeix quan el món se’ns presenta com a problema, és l’actitud pròpia de la filosofia. La demostració del nostre anhel de llibertat, de la curiositat que sentim i de la sensació de que hi ha certes coses que creiem que no acaben de funcionar com caldria, o pensem que caldria.
Quan ens sentim alienats, quan el món xoca contra el que nosaltres pensem que som o hauríem de ser, sorgeix la filosofia.
Alienació: Viure com si fos un altre. No soc jo. No puc expressar la meva individualitat, la meva personalitat queda coartada, no pel que soc específicament, no és res personal, no és pel que soc, sinó perquè no hi ha lloc possible per cap tipus d’expressió. El treball pot actuar com una força alienadora.
Opressió: Persecució per allò que soc, van contra la meva identitat. La discriminació contra els immigrants per exemple.