La matèria d’Educació en Valors Cívics i Ètics, s’articula a través d’una dinàmica en la que es genera un relat fictici, que porta a l’alumnat a convertir-se en els supervivents d’una catàstrofe, gràcies a haver-se refugiat en un búnquer. Treballant plegats, aplicant les competències de la matèria, hauran de construir una nova societat ideal per tornar a restablir la civilització.

Aquí tenen les tres Situacions d'Aprenentatge (SA), amb la que s'organitza el curs, hi ha un recull de textos, apunts i recursos que els poden ser útils per construir aquesta nova utopia, mentre assoleixen sabers i competències.

Utopia: (del grec ού, no, i τόπος, lloc: sense lloc, enlloc)

Terme que també juga amb eutopía: lloc feliç. Com a nom propi, aquest terme va ser encunyat per Thomas More per a descriure, en el seu assaig novel·lat titulat «D'optimo reipublicae statu deque nova insula Utopia» (1516), un model d'Estat ideal en què estaria abolida la propietat privada i que es regiria per la màxima tolerància religiosa. Com a model ideal, tal organització social i política no existeix enlloc, però pot i ha d'aconseguir-se. D'aquesta manera, el terme utopia (al marge del seu ús com a topònim per part de T. Moro per a designar la seva illa i comunitat ideal) expressa tot model que serveix com a horitzó encara no aconseguit, però al que es tendeix, i actua com a guia de les accions pertinents per a aconseguir-ho. El fet que sigui ou-topos, és a dir, que no tingui cap ubicació espacial, no significa que hagi de ser ou-cronos, ucrònic o intemporal, ja que apareix com un model i, per tant, la utopia es concep perquè pugui realitzar-se, o com a horitzó que guia l'acció.

Font: wikisofia