L’acció intencional
L’ésser humà es caracteritza per la seva capacitat per definir-se a si mateix.
Tenim la llibertat de triar com volem portar la nostra existència.
La conducta humana
La nostra conducta no està determinada pels instints o necessitats biològiques.
En l’ésser humà existeix una certa indeterminació biològica, cultural i social.
Aquesta indefinició constitutiva ens porta a plantejar-nos quines són les nostres opcions.
Deliberem sobre els avantatges i inconvenients i prenem una decisió.
Vivim en una realitat natural i també simbòlica (cultural), que expressem amb el llenguatge i la racionalitat.
El nostre món està ple de significacions que van més enllà d’allò vitalment rellevant. Això fa que les nostres possibilitats d’acció es multipliquin i diversifiquin.
Creem la nostra llibertat perquè tenim múltiples possibilitats d’acció. El nostre món simbòlic interior (desitjos, expectatives, valors...), ens porta a haver de triar què cal fer (fins) i com fer-ho (mitjans).
La capacitat de projectar l’acció cap a un fi elaborat pel mateix subjecte des de les capacitats cognitives superiors (pensament i llenguatge), és el que anomenem acció intencional.
L’acció intencional defineix què és actuar com a persona.
Les accions intencionals poden tenir finalitats oposades. Per exemple un pot voler atacar i l’altre defensar-se.
Noció i estructura de l’acció intencional
L’acció humana, sempre que sigui voluntària i no un mer reflex, és acció intencional. I pot ser:
Fer alguna cosa. Acció transformadora.
Fer-se a si mateix. Desenvolupament personal.
Actuar sobre un mateix o els altres. Acció moral (ètica) i social (política)
L’acció intencional és un procés, i una tendència cap a alguna cosa (finalitat), hi ha intenció, és conscient, voluntària i racional.
El fi vindrà determinat pels anhels, desitjos o necessitats de l’agent.
Un diumenge a la tarda la nostra acció pot estar marcada a sortir amb els amics, llegir un llibre o acabar els deures.
La raó s’informa de les circumstàncies concretes en què ens trobem, analitza els possibles mitjans dels que disposem per aconseguir els fins, els avalua i de cada possible acció preveu les conseqüències.
Després de deliberar hi ha una elecció que ens porta a actuar.
La voluntat és la que obliga la raó a obrar d’una determinada manera (elecció).
La voluntarietat de l’acció es mostra tant en l’elecció dels fins com en els mitjans triats per assolir-los.
Tot i això no sempre la nostra conducta és racional.
En ocasions la voluntat no ens permet seguir la raó i actuar triant la millor de les alternatives possibles presentades.
Distingir entre voluntat: dirigida per raons entre les que podem deliberar i desitjos i impulsos, que són irracionals.
La llibertat
Només podem parlar de llibertat si existeixen diverses alternatives possibles sobre les que triar.
A més la persona, agent de l’acció, ha de poder escollir efectivament entre aquestes alternatives.
Podem diferenciar 2 tipus: la llibertat d’acció i d’elecció
Llibertat d’acció: Quan podem realitzar allò que hem decidit sense que ens ho impedeixin. Són les llibertats cíviques o polítiques, com la de moviment, consciència, pensament, expressió, associació... És una llibertat externa que ve definida pel marc jurídic i polític.
Llibertat d’elecció: Quan la nostra elecció és el resultat de la nostra voluntat i no de causes inevitables que ens determinen.
Es tracta d’una llibertat interior, difícil de demostrar, però sense la que no seriem responsables, ja que només faríem allò que les circumstàncies ens obligarien a fer de forma inevitable.
Som lliures?
Sentir-se lliure és una creença subjectiva. La nostra conducta sempre està motivada, encara que en ocasions no tinguem clar perquè fem el que fem.
La nostra conducta està influenciada per diferents factors, si considerem que aquests factors ens determinen, no podrem dir que som lliures.
Determinisme vs llibertat
Conducta determinada: allò que fem és inevitable, fruit d’un ordre causal estricte i invariable que no es pot canviar (determinisme).
Conducta condicionada: tot i que hi ha molts factors que influeixen en la nostra conducta, podem escollir entre diverses alternatives (indeterminisme/llibertat).
El determinisme implica la negació de la llibertat.
La llibertat seria una mera il·lusió, per la ignorància que tenim sobre les veritables causes que en cada moment ens obliguen a actuar com actuem.
Encara que la llibertat no sigui absoluta ni il·limitada, tenim un cert control sobre els factors que afecten la nostra conducta.
En definitiva, que podem triar com ens comportem.